El dia que va fer un any que plovia sense parar, va passar un fet insòlit que, els pocs ciutadants que havíem sobreviscut, no oblidarem mai. Els edificis de la ciutat que l'aigua encara no havia enderrocat o malmenat, que fet i fet eren una decena, aparegueren recoberts amb grans impermebles de lona blava. La nit va ser molt estranya, diferent, més solenciosa que de costum. Quelcom estava a punt de passar. L'endemà, a trenc d'alba, els edificis van començar a despleçar-se, primer molt lentament, peró després, poru depressa per percebre-ho a simple vista. Algú va dir que emigraren cap una zona menys humida.
"La gran pluja del segle XXII" de J. S. S. 2a edició, gener 2003. Barcelona Edicions Proa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada