Les cases són grans caixes impenetrables on l'existència hi guarda els seus secrets.
Però quan una empresa ensorra un edifici, si tenim sort i temps, en podem veure les entranyes més íntimes i amagades: els papers pintats que recobrien les habitacions, les marques que els mobles i la pols han deixat damunt les parets o fins i tot, algun quadre solitari i oblidat que encara roman penjat del seu clau tot i la devastació que l'envolta.
Són traces que l'existència va deixant al seu pas, traces que les parets de la casa absorveixen lentament, dia rera dia, sense treva, perquè després, si s'escau, algú pugui imaginar els secrets que contenia.
Mitgera al carrer Torrent de l'Olla
2 comentaris:
Passant per davant de Torrent de l'Olla Rothko ha dit: "I am not an abstract painter. I am not interested in the relationship between form and color. The only thing I care about is the expression of man's basic emotions: tragedy, ecstasy, destiny. Silence is so accurate."
Ostres, Monroe! Ho has clavat.
Publica un comentari a l'entrada