Al casc antic de Barcelona l'espai és un aspecte vital per sobreviure. Els qui hi viuen ho saben perfectament, com aquesta casa del carrer Princesa. Si us la mireu frontalment podreu observar que no té cap tipus de diferència amb les seves germanes. Però si gireu un xic cap a la dreta podreu comprovar que la casa és molt estreta i sembla un decorat de si mateixa. Quan va nèixer, d'això en fa uns quants segles, ocupà completament el solar que li adjudicaren, sense pensar que a mesura que creixeria augmentaria vertiginosament la seva estretor.
Algun turista despitat, quan per atzar hi ensopega, la fotografia amb un somriure de babau, amb els ulls mirant el cel i un posat de setciències, creient que està davant per davant dels vestigis d'un gran temple romà avui desparegut.
Ella, tanmateix, no fa res per desmentir-ho. La confusió li complau.
Malgrat la seva edat encara té un xic de vanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada