Hipotètic i imaginari instant-conversa de finals del segle XIX
Per convèncer-la, el promotor de l'immoble li diguè:
- A més, per l'aigua no hauran de patir, bé directe de Sarrià. Tota una modernitat!
Ella s'atançà a la pica de la font i acaronà els rinxols de l'àngel amb els seus dits vestits de vellut vermell. Després somrigué vagament. Es va dir, només per si mateixa, que li agradaria viure allí.
Font d'aigua d'una casa de l'Eixample
Carrer Consell de Cent
1 comentari:
Les urpes del lleó que aguanten la pica ja auguraven que qui disponia d'aigua tenia el poder. I és clar...venia de Sarrià...
Publica un comentari a l'entrada