Des de la Rambla fins a la Plaça Sant Jaume, enmig d'un cafarnaum de carrers tortuosos i laberíntics, s'alça el Carrrer Ferran. És d'una rectitud que gairebé talla l'alè. Però no és que amb el temps s'hagi tornat vanitós o fatxenda. No. Fet i fet, no és culpa seva, ja va nèixer així, perfecte i altiu, per culpa d'un tiralínies sense mesura.
2 comentaris:
i que m'endius del carrer Princesa??? ambdós carrers tallats per la Via Laietana però units per la linia imaginària d'un horitzó lineal i infinit
Haurem de trobar-hi una solució, no creus?
Només em dones feina!
Je, je, je
Publica un comentari a l'entrada