Aquella tarda, el passat s'emmirallà mandrós i malaltís damunt la pell argentada de la pluja del matí. Fou un bell miratge, ni massa antic ni massa clàssic, sense pretensions ni vanitat, un somni carnós enmig d'un món de vidre i d'acer.
3 comentaris:
Anònim
ha dit...
són ecos del passat que estan presents aqui i ara? on estan aquests ecos?
Contemplar el present o el passat, com els ECOS d'una elegía que ens fuig i només podem retenirla dins la memoria. Es una sort tenir-le sempre a la vista.
3 comentaris:
són ecos del passat que estan presents aqui i ara? on estan aquests ecos?
Si, exactament! Estan presents ara i aquí, bé, de fet són allí, a l'exterior del Palau Reial a la Diagonal, després d'un dia de pluja.
Contemplar el present o el passat, com els ECOS d'una elegía que ens fuig i només podem retenirla dins la memoria. Es una sort tenir-le sempre a la vista.
Publica un comentari a l'entrada