Creixem de presa,
sense por i amb orgull.
som fets de metall,
de vidre brillant i de soroll,
Ens alcem sense embull
sóm lleugers i allargats
i això ens fa semblar
encara més bells
El nostre déu és l'infinit
i a ell tendim en paral·lel,
lloant-lo a cada tall.
Nosaltres no ens belluguem
son els ascensors callats
els que van amunt i avall
com si fossin els nostres budells
que ens travessen d'un rempell
perquè puguis viatjar ben lluny,
del terra al firmament,
un un instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada