Ho saben
algunes velles.
Però callen,
tanquen els ulls,
per no veure,
per no recordar,
i callen.
Però ho saben,
saben que allí,
al bell mig de Gràcia,
al fons d'un pou obscur,
amparat per un gran mur
i envoltat d'estrayes reixes
hi habita un oracle.
Tothom l'ha oblidat.
Però elles ho saben,
per això callen,
diuen que pot veure l'ahir,
el present que ara vivim
i allò que encara ha de succeir.
Per això callen.
perquè saben que
qui gosi contemplar-lo
sucumbirà,
així de clar!
I saben també
que és millor
fer cas de la por
que de l'abrandament.
Elles, les velles,
a la seva manera,
callant i plorant,
ens estant avisant.
5 comentaris:
BON SANT JORDI SOLDE!!!!!!!!
...I de qui és aquest poema tant bonic, per una cara tant lletja...?
Gràcies Betty Boo.
L'intent de poema és meu.
Oracle, prové del mot orar i per tant vol dir parlar. Jordi vol dir l'home que treballa la terra. Potser l'artista que ens ha fet el poema era un home que treballava la terra tot parlant?????
FELICITATS!!!!!!!!!!!!
Que no ho vei-heu, que es el pobre general Morages tirat fá "només" 300 anys dins del pou del oblit.
Aqueste velles son molt sávies...i callen...callen..i esperen..esperen...peró....
l'Oracle...el Carot i companyia voldria veu-rels parlan em l'Oracle,já esterien tots el fons del pou triturats i menjats per les serps.... !quin mon¡
Publica un comentari a l'entrada