Jo l'he vist pel carrer, no està sola,
n'hi ha d'altres, només cal cercar-les.
Després l'he cercada per la xarxa i...
l'he trobada, aquí, ben amagada,
entre les pintures d'aquesta artista, BTOY
que pel que sembla, la recorda i l'admira,
i la convertit en una de les seves heroïnes.
Dorothy, ara ja no se'm pots escapar.
Ja sé on ets!
2 comentaris:
I'm very happy that someone remembers me. Thanks a lot for being in your imagination and in your mind.
Sembla l'Alicia, la del país de les meravelles, travessant la porteta de ferro, talment un mirall (car rovellat). La seva cara de pomes agres és perquè ha errat el camí i tornat a la realitat...
Els colors sèpia de la foto hi donen molt de glamour...
Publica un comentari a l'entrada