Barcelona potser va ser la ciutat que de la nit al dia feu sorgir el nombre més gran de tribunes –magestuoses, diàfanes, obertes i indiscretes– sobrevolant i introduint-se dins del carrer. Tot i ser un excusa arquitectònica idònia que l'arquitecte emprava per interrompre la monotonia monolótica de la façana, no tenien altre pretensió que esdevenir l'aparador senyorial i nobilíssim que necessitava la nova burgesia industrial catalana. Avui, gràcies a la vanitat ja oblidada d'aquesta burgesia, l'Eixample de Barcelona és un lloc únic al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada