11/6/09
La pregunta
Quan el jove deixeble arribà al temple de la muntanya, el sol vestia de porpra i malva tot el cel. Aleshores, embriagat per la fugacitat de la bellesa, preguntà al vell savi:
- Mestre, hi ha quelcom més efímer que la llum del sol del capvespre?
I el savi li respongué:
- Certament. Allò que als homes ens és molt més preuat.
I el jove deixeble preguntà
- I de què es tracta?
I el vell savi respongué amb els ulls closos per no plorar:
- De la vida.
Mentre el cel es tornava cendrós, els ulls del jove deixeble no pogueren contenir les llàgrimes del seu cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La vida és efimera, com l'instant de lectura d'aquest passatge tant bell i tendre.
Publica un comentari a l'entrada