"Una nit de pluja finíssima, segons diu la llegenda explicada a peu de carrer pels veïns de l'immoble afectat, l'edifici començà a cruixir. Tota la comunitat, com és comprensible, davant del panorama s'alarmà. Però no corrien cap perill. La casa només es transformava, més ben dit, s'estirava per la seva part més prominent. Primer el balcó, després la cantonada i finalment el ràfec superior, fins que va semblar la proa d'un vaixell. Malgrat la mutació, tothom es conformà al nou estat de l'edifici. Fins i tot, algú va assegurar que ben entrada la nit, quan la ciutat dormia i el silenci regnava al carrer, es sentia la remor de les ones del mar passant sota la proa de l'immoble."
Cita de "Les Cròniques de la Ciutat Mutant"
Edicions Metamorfosis, Barcelona, 1967
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada