Tots aquells que esteu aquí presents
heu de saber que de fang estic fet.
Si, soc l'origen de tots els homes,
Prometeu fou el meu creador,
el vostre gran benefactor,
aquell que a Atenea robà les Arts,
aquell que a Hefest el Foc manllevà.
Prometeu em modelà tal com sóc,
maldestre, insegur i covard.
Ho desconec tot de la vida,
només sé que vindrà la mort.
Per això cada dia al món m'acaro,
cada dia dubto, qüestiono i nego,
i tanmateix, al final de la jornada
infaust i abatut em pregunto,
pel significat dels meus batecs.
Els grans del temps s'escolen
pels rierols rogencs del meu cos
mentre abomino la imprudència
que un dia conquerí el seny
del meu estimat progenitor.
2 comentaris:
El pobre Prometeu,.. Zeus el lligá a una colummna, i una àguila li va devorar el fetge, perqué sempre es reproduis,entre els homes,..vols dir que va tenir tems de "fer de escultor",...hep no hu sé...pregunto.
Ei Uamlad!
Potser s'ho van inventar que feia d'escultor, però és bonic, oi?
Publica un comentari a l'entrada