L'hivern s'ha ficat
dins de casa
i no en vol sortir.
Rere el vidre glaçat
contempla la plaça,
diu que no vol patir.
"Deixa'm quedar un xic,
l'escalfor em reconforta",
em diu tremolant.
I jo, amb el cor petit,
cedeixo i ajusto la porta.
A fora, està nevant.
Detall d'una finestra de la Casa Rupert Garriga
Passeig de Gràcia, 112
1911, Arquitecte: Enric Sagnier
1 comentari:
Vengué l'hivern; i nits
de grans tempestas:
vent, llamps, trons, i negrors....
Mon cor també sufri les turbonades i desfeta maror.
Plorave el cel. La terra morta i seca, assaoná de nou.
Mos ulls també ploraven; mes ses llàgrimas amagaren el cor.
Publica un comentari a l'entrada