17/3/10

Un crit d'indignació



En revolta, avui,
obligat em veig a alçar-me
per aplacar la meva ira,
amb fermesa, però
sense arrogància.

Que pobres em semblen, avui,
aquells que ens comanden i guien,
perquè creuen saber-se savis,
doctes i capacitats per capitanejar-nos
sense saber on és el camp de batalla
ni els enemics per combatre.
Que ridículs veig, avui,
aquells que ens judiquen i opinen
perquè s'escuden sota la màscara
de la imparcialitat, de la legitimitat
del càrrec, de la jerarquia,
i del precepte.

Per això, avui, més que mai
vull que el meu clam esdevingui
un exercit infal·lible i punyent
de la meva lluita singular.
Vull que els meus mots
condemnin la mediocritat
esquinçant el cel rogent
amb ganivets
, tisores
i coltells esmolats.

Per defugir-la, jo,
avui, demà i si convé,
demà passat també,
prometo, tot i no creure en res,
viure en revolta perpètua,
perseguir sempre la sinceritat
practicar la crítica i la commoció,
abraçar la malentesa tendresa
i l'escamotejada emoció,
obrir la finestra a la llibertat,
a la diferència i a la creació,
negligir els dogmes establerts
i oblidar les hipocresies adquirides
i qualsevol aspecte pretensiós
que pugui condicionar
la meva conducta.

Perquè no desitjo que demà,
i encara menys, demà passat,
les idees puguin decandir
i els homes respirin resignats.
Perquè demà no podria sofrir
veure com és neuleix
el futur que ahir, vosaltres,
vàreu construir.

Perquè quedi clar, avui,
aquí ho deixo escrit,
tal com el poeta feu ahir.

3 comentaris:

Monroe ha dit...

EL POETA DIU QUE NO CREU EN RES?
No és cert, encara creu en una petita part de la humanitat que serà capaç de no resignar-se. També creu fermament en el respecte pel llegat que, generacions i generacions d'homes, ens han deixat. I finalment creu per sobre de tot en un mot: LA PARAULA

Alimara ha dit...

No et deixis confondre , la mediocritat no ha entrat mai a casa teva ni tan sols ha tret el cap per la gatera.

Jordi Soldevila ha dit...

Benvinguda, Alimara!!
Intentaré seguir el teu valuós consell.