Homenatge a Gustav Klimt

A voltes la història de l'art és més poderosa que el propi art. Aquest és el cas d'un quadre de Gustav Klimt, el qual per la seva història i concepció, sempre m'ha captivat d'una forma especial.

El pintor vienès va rebre l'encàrrec de realitzar uns plafons per a decorar l'Aula Magna de la nova Universitat de Viena: la Filosofia, la Medecina i la Jurisprudència. Tot i que els artistes i crítics progressistes defensaren la modernitat de les obres, els nusos i el pessimisme que transmeten feren que la premsa deplorés les obres de Klimt dient que eren pornogràfiques i excessivament pervertides. Els quadres no s'arribaren a col·locar mai. Avui, però, nosaltres no podem contemplar-los perquè es cremaren al 1945 durant un incendi al castell de Immendorf a causa d'un atac de les SS.

Sortosament se'n pogueren fer diverses fotografies en blanc i negre i una en color d'un detall de la deessa Higeia, filla d'Escolapi. Son aquestes imatges les que ens permeten, avui, malgrat el dissortat desastre, albirar la gosadia compositiva i imaginativa del pintor si tenim amb compte el moment i la societat en que es realitzaren les obres. Per a la "Medicina" Gustav Klimt va imaginar un intrigant i poderós riu -potser caldria dir torrent-, de cosos humans de distintes edats, entrellaçats i nus ascendint o descendint, això és del tot indiferent, com a metàfora del curs de la vida. I enmig de la munió infinita de cosos, va col·locar-hi la figura esquelètica de la mort, que fet i fet és el final del nostre viatge malgrat tots els esforços que els humans a través de la medicina puguem esmerçar per deturar-lo. Solament una figura femenina, també nua, es pot despendre del tumult de cosos i sura en l'espai com a símbol de la vida. Tanmateix, la seva visió no és tranquil·litzadora.

El vertigen que produeix el conglomerat de cosos, que des del nostre punt de vista s'intueix vastíssim, juntament amb el lleu picat de la composició, m'arrosseguen vers la massa amorfa irremeiablement, sense que jo ho pugui impedir. Si la pintura tingués moviment i poguéssim observar el desplaçament vertical i infinit dels cosos, la visió seria esfereïdora.

Malgrat el pas del temps i les adversitats de la història, aquesta imatge encara és capaç de corprendre'ns. Comptat i debatut, aquesta és la principal característica de l'art, no?

La medicina
1901
Gustav Klimt