Si un dia et perds i de sobte no saps on ets ni qui ets, només cal que miris amunt, cap a la finestra del cel, aleshores recordaràs qui ets i seràs conscient del teu lloc en el món.
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
M'estic en una pressó devant d'una gran finestre, només puc veure el cel; hi ha ocells, un gran estol d'orenetas mou les ales volan lliures. A poc a poc el sol s'amaga. Ja no veig ocells. Només estels i la lluna. Es fa de dia, tornen els ocells. Em decideixo, salto la finestra i desplego les ales. Molt rapidament em llenço cap al cel.
2 comentaris:
M'estic en una pressó devant d'una gran finestre, només puc veure el cel; hi ha ocells, un gran estol d'orenetas mou les ales volan lliures.
A poc a poc el sol s'amaga. Ja no veig ocells. Només estels i la lluna. Es fa de dia, tornen els ocells. Em decideixo, salto la finestra i desplego les ales. Molt rapidament em llenço cap al cel.
Quina metamorfisi més inesperada.
Està molt bé!!!!
Publica un comentari a l'entrada