Supervivent

"Pobre de mi! Ja no sé on soc ni que soc! Només puc veure el que hi ha davant meu, la resta no existeix. Un tros de cel em corona i dues parets m'aclaparen. Tanmateix encara sóc viva i existeixo, i això és el que de veritat compta, sóc viva, soc viva perquè he sobreviscut. I encara quatre cornises m'engalanen. I això m'omple d'orgull"

Pensaments fugissers d'una casa antiga col·lapsada.
Barri de Gràcia