La vista de Barcelona és excepcional, immensa, diàfana i acollidora, com totes les vistes de la ciutat dels dels seus torons.
Tanmateix, sempre hi ha un tanmateix, les pobres bateries antiaèries i les restes visibles de les barraques que en el seu temps s'hi construïren -avui, quatre rajoles escantonades de colors estranys--, conviuen amb les obres a mig acabar d'un memorial que potser no era necessari, suporten els graffitis massa acolorits pintat per mans desvinculades del tot del lloc, suporten la deixadesa habitual que es pot observar ens aquells llocs públics massa avinents però de difícil control i ús i a més, potser el més indignant i preocupant, pateixen la desídia política d'aquells que en el seu dia s'ompliren la boca amb frases sucoses i esmerçaren esforços per evidenciar, només, els seus interessos.
Després de la foto pels mitjans de comunicació, la deixadesa regna dalt del turó.
1 comentari:
Qui s'estima el món on viu en general i Barcelona en particular en té cura, el respecta. El cas de les bateries del Carmel el que em va fer més pena és com es pot arribar a jugar desde l'administració amb els sentiments de la gent humil que hi van deixar allà dalt records i part de la seva vida. S'els va vendre que allò seria un espai per recordar i fa pena de com està. Tots plegats en tenim la culpa: uns per jugar amb la gent i fer-se fotos perque ara toca i tots nosaltres perque no ens estimem aquest món i per tant contribuim a la deixadesa.
Publica un comentari a l'entrada