"- Jo no somio ni pateixo al·lucinacions --deia--. Veig una cosa i me la crec si la puc tocar. Sinó la poso en quarantena.
- Però vos dieu que vau topar-hi.
- I tant! Va venir de poc que no em fa caure. [...]
Alço els ulls i em trobo amb aquell tipus, dret, rígid, immòbil com un armari de paret. Anava vestit d'aviador de grans altituds, amb aquella mena de granota lluent, de color de plata. "Un que ha anat de corcoll", vaig pensar de primera intenció.
- I què és el que us va sorprendre?
- Gairebé res: no tenia cara."
Fragment d'"El millor amic"
Invasió subtil i altre contes
Pere Calders
Primera edició, 1978
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada