es drecen serralades de negre carbó,
decorades amb llargs camps de cotó
que només floreixen a l'alba.
Terra erma, solitària i esquiva,
muntanyes pelades damunt valls pregones
allí, de tant lluny, ningú sent la remor de les ones
per això la vida no pot arrelar-hi amb alegria"
Cant II,
Versos del "Mecanoscrit Apocalíptic"
Anònim del segle XXI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada