Viuen entre nosaltres, però no des deixen veure mai. Són molt porucs.
Tanmateix, a vegades, a principis d'estiu, quan fa molta calor i la humitat de l'aire és asfixiant, deixen els seus caus i emergeixen a través de les esquerdes de les parets per respirar l'aire de la superfície.
Només aleshores els podreu veure, quan ploren. Perquè al sortir, ploren llàgrimes negres per tota la foscor que contemplen.
Però no patiu, malgrat el seu aspecte sinistre, són inofensius.
Són els éssers ocults.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada