Sempre parlem dels grans artistes, dels artistes amb majúscules, dels excepcionals, perquè realment la qualitat i enginy de la seva obra així ho fa necessari.
Però de tant en tant, també cal parlar dels artistes anònims, populars, de segon ordre, segons diuen els historiadors, i que somniaven ser grans artistes, ja fos inventant les seves pròpies normes i composicions, o bé, reinventant les dels grans mestres, tot i que no van reeixir; a vegades cal mirar amunt i contemplar un simple esgrafiat, ocult sota la llosa d'un balcó i enlletgit pels cables elèctrics que recorren totes les façanes com una maledicció urbana, per satisfer la necessitat de bellesa que cada dia necessitem per combatre la mediocritat que ens aclapara.
No us defraudaran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada