que a les quaranta cinc caixes
que la vida m'ha volgut disposar
hi glateixen imatges, restes i records
emmagatzemats entre escombralls,
pel·lícules, ulleres i trossos de pel.
Són fragments que conformen, o això sembla,
prototipus inacabats de mi mateix.
Són fotocòpies esgrogueïdes i apedaçades
d'algú que, de lluny, podria ser jo.
Avui m'adono, dissortat de mi,
que a l'interior de les capces,
tot dansa i giravolta lentament
al só d'una música que no detesto
ni abomino tot i considerar-la
ridícula i vana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada