- On vas? –va preguntar-li la Deessa dels Peixos, amb una llàgrima als ulls.
Ell, però, no va poder contestar perquè no tenia boca ni llavis per pronunciar paraules
Se la va quedar mirant uns instants, però com que no tenia ulls per mirar, al final va marxar.
Fet i fet, no l'havia sentida perquè tampoc tenia orelles per escoltar.
Només tenia una junta, com de plàstic, llarguíssima, que li recorria els laterals del seu cos.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada