Un dels aspectes més característic del modernisme arquitectònic català, però no pas l'únic, fou la recuperació d'un l'estil gòtic idealitzat, tant com a llenguatge arquitectònic pròpiament dit o com a referència directa al passat més floreixent i ric del país al qual els artistes modernistes volien emmirallar-se. Aquesta recuperació es concretà amb diferents "revivals" que anaren del neo-gòtic més mimètic fins a la revisió suggerent i personalíssima que en feu Antoni Gaudí, amb la Sagrada Família com a exemple més paradigmàtic. Al bell mig, però, altres arquitectes com Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana, reinventaren un llenguatge propi i particular a partir d'aquest estil gòtic amb el qual decoraren els carrers de Barcelona amb elegants escultures, esgrafiats, ceràmiques, vitralls i ferros forjats.
Imatge: detall ornamental de la casa Llorenç Armengol a la Rambla Catalunya, casa dissenyada per Adolf Ruiz Casamitjana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada