11/3/13

El país imaginat


A voltes imagino el país on m'agradaria viure:

Té la mesura exacta, ni massa gran ni massa esquifit.
Tot ell està envoltat de mar, però no és massa lluny del continent.
El nord, que a l'hivern sempre està nevat,
és ple de boscos i de llacs, travessat per dues serralades i tres valls.
El Sud és dolçament suau, vestit de fruiters i blat
amb platges de sorra daurada i onades totes blaves.
Al bell mig hi ha majestuós estuari que quasi parteix el país en dos,
perquè el mar arribi fins a la seva capital, elegant i sorollosa,
perquè d'una banda es pugui albirar l'altra, una terra propera però distant,
i la gent pugui imaginar que veu un altre mon a tocar del seu.
I a tot arreu, la gent se sap i és feliç.

Imatge:
Fragment de paper adherit al mur d'una parada de metro