Els murs són d'un altre temps i semblen buits.Però no tots els porticons tancats custodien silenci i mobles polsosos.
Allí on hi ha una flor hi ha una mica d'esperança,
algú que potser encara té ganes de somniar amb colors,
algú que encara vol veure la bellesa a tocar del cel quan mira per la finestra.
Potser si que és un tòpic massa suat i recorrent.
Tanmateix, avui, potser, en el món que ens ha tocat viure,
ens fan falta referents antics i suats per copsar l'essència de la vida.
Potser un altre tòpic.
Un més, tant li fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada