per veure la roba estesa desfilant pels terrats assolellats,
per flairar les ones del mar i sentir la platja bulliciosa,
per encegar-me amb la ginesta quan acoloreix de foc la serralada,
per gaudir del blau del cel allí on s'esvaeix i comença la indecisió de la calitja,
per volar amb les orenetes tot pentinant els rulls dels núvols
amb cercles esbojarrats i xiscles de festa.
Més amunt, lluny de la gent falsa,
de l'aparença, la mentida, el prejudici i l'orgull,
lluny de la mandra, la inanició i la descurança,
de les hores vagues de cada dia, insípides i avorrívoles.
Més amunt, voldria anar, encara,
una mica més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada