Una obra hilarant i desconcertant de Marcel Duchamp

L'atzar, ajudat per la mà de l'home i l'implacable efecte devastador del pas del temps, han construït una obra d'art conceptual digna de la ment de l'increïble Marcel Duchamp, però tant difícil d'interpretar com l'obra de l'artista surrealista i conceptual.

Si es barregen "Nu baixant l'escala núm. 2", 1912, (rebutjada pels cubistes per ser massa futurista, exposada el mateix 1912 a la Sala Dalmau i després a New York, i amb la qual hom considera que comença l'art modern), i "El gran vidre" o "Le grand verre" o "La núvia despullada pels seus pretendents, fins i tot", 1915-1923, (una obra estranya que necessita una altra obra, "la caixa verda", per ser explicada i complementada), el resultat final és el de la fotografia: dinamisme seqüencial atrapat dins d'un marc bidimensional, farcit de referències impossibles de desxifrar, si no és que es posseeix el codi mental del creador.

On és, però, la caixa verda?