desigs i inapetència,
com puc saltar-la amb peus de fang?
esclau d'un temps que amaga
la joventut d'uns dies fàcils,
m'empeny a una bellesa que em trasbalsa.
sempre una passa més enllà.
per escometre, ardit tots els fantasmes
que miren de cegar-me
recordaré els vells versos
de mestre Isop, i el cérvol:
les banyes enredades a les branques.
captiu. el que estimava
l'arrossegà a la mort
avui que tinc prou anys,
les ombres sempre espesses
em guarden de la llum.
Francesc Garriga Barata
Tornar és lluny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada