25/5/15

Ironia contemporània de les "Meninas" de Velázquez



El paral·lelisme d'aquesta composició fotogràfica, més per atzar que pretesa, però existent al capdavall, entre l'esquema compositiu del famós quadre de Diego Velázquez "Las Meninas" o "La família de Felip IV", és aclaparador:

1 - Tot i que en aquesta fotografia no hi ha una gran tela en primer terme com al quadre de "Las Meninas", aquí hi apareixen dues pissarres rectangulars que el recorden vagament per tenir una alçada considerable, perquè mostren el bastidor que les emmarca i perquè estan col·locades al mateix lloc. I la publicitat del bell mig, amb la presència d'una dona jove, podria ser una al·legoria del tema que pressuposadament pintava Velázquez, ni més ni menys que la infanta Margarita.

2- Rere d'aquestes pissarres i publicitat al·legòrica, casualment, de forma molt diluïda, quasi fantasmagòrica, s'hi pot apreciar el reflex del fotògraf, és a dir, jo mateix, col·locat en posició de fotografiar l'escena en qüestió tal com Velàzquez (perdoneu la comparació) pinta el seu famós quadre.

3 - A la composició de la imatge quasi ha marxat tothom: la infanta Margarita (potser ara comprant productes xinesos dins de la botiga), les dues dames d'honor de la infanta, les "menines" que donen nom al quadre, la nan Mari Barbola, el nan Nicolasito Pertusato, fins i tot la vídua Marcela de Ulloa. Però encara hi podríem captar la seva augusta presència.

4 - Amb tot i això, encara hi ha personatges presents. Possiblement, l'element més impactant pel seu clar paral·lelisme amb el quadre de Velázquez és el mirall, un dels misteris o objectes pictòrics més interessants d'aquest quadre. Velázquez, que encara no podia pintar als reis, Felip IV i Mariana d'Austria, desafia habilment la norma immortalitzant als regents dins del mirall del fons de l'estança. No els pinta, pinta el seu reflex. I aquí, la fotografia, casualment, petrifica la sortida de quadre d'un personatge masculí, el femení ja ha sortit d'escena, dins d'un mirall al vell mig de la composició.

5 - Fins i tot, el José Nieto Velázquez del quadre del Prado, allà, a punt de sortir per la porta del fons de l'estança, és representat aquí, al mateix lloc, en forma d'un diagrama xinès dels punts vitals del cos humà, donant-nos l'esquena perquè ja ha sortit.

6 - Finalment, com al quadre del mestre, aquí també hi apareix un gos. El pacient gos de "Las Meninas" és conegut coma a Salomón. I aquí, tot i que desconeixem el nom del pobre gos, per desgràcia seva, duu les orelles tenyides de color "Salmón" (no ho he pogut evitar). Però el gos, bé que hi és malgrat que el nan Nicolasito Pertusato no l'emprenyi.

7 - I ja per concloure, fins i tot, el nom "MADREMIA" ens remet a la cort imperial de Madrid perquè inclou quasi la majoria de lletres que composen el nom de la capital espanyola.

Casualitat, sí. Molta imaginació, també.
Tanmateix, inquietant, no?