Bet aquí que una vegada, no fa pas massa temps, en un solar abandonat i oblidat, hi vivia una línia que somiava ser un cercle. Cada matí, després d'esmorzar com cal, feia exercicis d'estiraments i manteniment per esdevenir més flexible, mal·leable i adaptable. Però per més que ho intentava, i ningú pot retreure-li que no perseverés, no ho aconseguia. Quan els seus dos caps gairebé es tocaven, efectuant un esforç sobrehumà, tità, la pobra línia tornava a la seva posició natural, la recta. Tanmateix, ella, tossuda i directe com era, no es donava per vençuda i ho tornava a provar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada