"Un cop va estar protegida de cap a peus, va mirar amb orgull la seva nova armadura. Després, es llançà precipitadament -segons sembla, ja feia dies que ho tenia planejat- vers l'edifici del davant, que al no tenir cap tipus de protecció va sucumbir a l'embestida amb un gran estrèpit. Algú va assegurar que mentre s'ensorrava, plorava.
Aquell dia, van caure deu edificis de la ciutat."
pàg. 205 del llibre "La guerra de les façanes"
de J. S. S.
1a edició, maig 2002. Barcelona
Edicions Matarrodona
2 comentaris:
I si s'ha armat precisament perquè no el tirin a terra...?
Si, és com la llei de la selva: només sobreviuen els més forts.
Publica un comentari a l'entrada