Molts artesans del modernisme català -fusters, serrallers, vitrallers, etc- deixaren als carrers de Catalunya diverses obres avui anònimes i silencioses, a voltes ben desconegudes.
Segurament no pertanyen a les mans creatives de Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, ni als característics sfumato d'Enric Sagnier, ni a la ment reciclada de Josep Ma Jujol, i amb tot, la seva elegància continguda, serena i simple, les converteix en petites joies que enriqueixen la ciutat.
Porta d'un carrer de Gràcia,
a tocar de la plaça Rius i Taulet
2 comentaris:
I anònim també l'heroi o heroïna que ha impedit fins ara la seva substitució per alguna cosa d'alumini...
Tens tota la raó!
Hi ha molt poca sensibilitat
Publica un comentari a l'entrada