Després de la gran pluja (veure primera cita del tema), vingueren els dies freds. Un vent glaçat i insistent provinent del nord del continent va arribar a la ciutat gairebé per sorpresa. Al llarg de mig any, la ciutat enrunada per la gran pluja va viure garrativada i atemorida per les gelades, el gel, els caramells i el gebre. Feia tant fred que els edificis més fèbles, els més vells o aquells que per la seva relació amb l'aigua podien patir més danys –com ara dipòsits, piscines i canals– varen embolicar-se amb roba, abrics i bufandes iniciant una hivernació insòlita i llarguíssima.
"L'any del gel"
de J. S. S.
1a edició, gener 2005.
Barcelona Edicions Matarrodona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada