A la Barcelona actual –una ciutat que viu de cara a la galeria, al turista o al passavolant– cada cop és més difícil trobar racons on aflori la Barcelona d'abans, aquella que era hereva dels anys seixanta, la que no entenia ni d'estètica ni d'idiomes, la que era grisa, vulgar i a voltes grollera.
A tots ens agrada veure la nostra ciutat neta, polida i ben maquillada –perquè fa civilitzat–, però quan això implica la pèrdua de la seva essència, potser recordem amb nostàlgia aquells racons que un dia la caracteritzaren i la definiren.
Casa-gimnàs a la Plaça de la Revolució, Gràcia.
1 comentari:
Recuperació:
Una persiana com aquesta va caure de del meu valcó de Sants al carre un dia d'una ventada forta.
Publica un comentari a l'entrada