Un cop els carrers s'anaren emplenant de màquines -neveres platejades, microones, thermomixs infrautilitzades, rentadores marejades, mòbils, cafeteres, ordinadors i televisors d'última generació- iniciàrem la segona part del nostres pla. El dia que la GMA no ens vigilava, empenyèrem els cotxes -les màquines anònimes havien interceptat el subministrament de benzina des dels inicis del setge-, i els deixàrem aparcats, uns a tocar dels altres, ben juntets, al voltant el perímetre de la ciutat, davant de la ciutat morta i de la gran fortalesa il·luminada.
Les màquines, si volien entrar a la ciutat, haurien de passar per damunt dels cotxes, màquines, fet i fet, parents llunyants seus. Vàrem creure que això les aturaria. Perquè malgrat fossin màquines, tanmateix tenien sentiments.
1 comentari:
per més que us hi esforceu en pensar que tenim sentiments............ no podreu enterbolir la nostra missió!!!!!!!!!!!!!! hem vingut per ajudar-vos que no ho veieu????? venim per intentar despertar-vos i que vosaltres mateixos us rebel.leu contra els vostres germans mediocres!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada