XVIII
De vegades la mar té una follia
Que no li passa de la pell;
Follia que és follia i alegria,
Dolça follia de cadell.
El cel és transparent, l’airet no mata,
I l’aigua és blava, i de quin blau!
Però res! Ve l’onada que esclata
I calma, adéusiau!
Ve l’onada, una bèstia que ensuma,
Amb els llavis tots blancs i baladrers,
I et ruixa la galta d’escuma…
D’escuma i res més.
Fragment del poema XVIII
Josep Ma de Sagarra
Cançó de rem i de vela
1923
Nou edifici de Toyo Ito
Passeig de Gràcia
Barcelona
2 comentaris:
onades...onades...DESVETLLEU EL SECRET DE LES ONADES.....
Et recomano EL SECRET DE LES ONADES
de Miquel de Palol
Gràcies per la recomanació.
Me l'apunto perquè no he llegit res de Miquel de Palol.
Publica un comentari a l'entrada