"Si miri, es tracta d'un cas espectacular i únic, si més no això és el que ella es pensa. És una casa una mica vanitosa. S'alça amb orgull, palplantada ben sola de cara a la plaça. Per veïnes, de moment, té la vacuïtat i la desocupació, que li són amigues des que va nèixer. Però com que no en té prou, per destacar per damunt la resta de cases, es vesteix de color verd poma, que li escau, i duu esgrafiats de flors blanques i finestres de color rosa –quin atreviment!– que cada migdia estiren mandroses les persianes cap al cel. I com si amb tot aquest guarniment no n'hi hagués prou, per capell llueix un ufanós coronament amb garlandes, òcul i un pom de flors boscanes, tot plegat ben lligat i relligat –no fos cas– amb equilibir i simetria per una gran corba embafadora. Ves, miri, és de mena presumida! Però, no s'equivoqui, si rasca un xic podrà comprovar que tota ella només és façana."
Casa a la Plaça del Sol. Gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada