20/4/09

Converses insostenibles



- Té! Ja ens han immortalitzat!
- Doncs, mira, que vols que et digui, a mi no m'agrada
- El què?
- Com he quedat, amb el bastó i aquestes ulleres
- Què vols? Ens han retratat tal com som
- Però que no veus que no se'm veu la cara?
- A mi tampoc, comptat i debatut, millor així...
- Si ens haguessin avisat, m'hauria posat la brusa dels diumenges!
- Doncs a mi, el rosa, crec que em rejoveneix!
- Que no m'escoltes?
Si com a mínim ens haguessin pintat damunt d'una tela, però no, vinga a pintar les portes dels altres...
- Que vols que et digui. Preferiries estar tancada en un museu?
- Deixa, deixa, que jo ja m'entenc!

3 comentaris:

pepeta ha dit...

Home a mi que em deixin en una porta m'agrada doncs estem prou guapes, i aquí a Gràcia sempre hem fet això de sortir al carrer a petar la xerrada amb els veïns.

El que no m'agrada són totes aquestes guirnaldes il.legibles que tinc al votant que semblem teles d'aranya. Són brutes i no deixen que la gent que puguin gaudir dels nostres davantals, ulleres i bastó.

betty boo ha dit...

Les portes semblen d'un quadre de llum. I si no fos un graffitti sino una descàrrega elèctrica el que ha deixat aquestes dues veïnes immortalitzades en aquest lloc?
La hipòtesi és plausible: Segurament les dues veïnes s'havien assegut amb la cadira a sobre de les reixetes de la part baixa de les portes perquè hi sortia una escalforeta agradable. Devia semblar un braseret...però era l'inici d'un curtcircuït que va deixar sense llum a tot el barri.
Podria ser això Pepeta?

Anònim ha dit...

Pobres TERESINAS el que fan es esparar a sa germana que va anar a buscar tabac i no lan vista mes.