Només resten ressons
d'anades i vingudes,
ara amunt,
de graons i replans,
ara avall,
de baranes i passamans,
amunt i avall.
Només queden ressons
dels xiscles de la canalla,
ara amunt,
de petons clandestins
ara avall,
dels secrets entre veïns,
amunt i avall.
Solament records,
trocets d'ahir
que avui ja no són res,
i que demà,
amunt i avall,
qui recordarà?
1 comentari:
I ara l'escala, amunt no porta enlloc, i avall, tampoc.
M'ha agradat molt el poema, i la foto!
Publica un comentari a l'entrada