"Després de caminar per un desert de sorra blanca sota la llum excessiva dels cinc sols, a la fi arribàrem a la "Ciutat de Pedra". Ens havien dit que no la cerquèssim, que seria ella la que ens trobaria a nosaltres. I així fou. quan menys ens ho esperavem, va apareixer del no res. Els homes d'aquell món estrany, enmig de la immensitat del desert, havien aixecat una ciutat de pedra, que com una nova Babel, s'enlairava cel amunt desafiant les lleis de la verticalitat. A l'horitzó encara es podien observar dos sols dels cinc d'aquell firmament desconegut; la seva llum arribava a la ciutat en forma de pluja daurada."
Fragment de "Les cròniques del Demà 42"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada