5/7/09

Alçades



L'home al llarg de la història ha desitjat conquerir una dimensió que, a causa de la seva condició humana i terranal, se li escapa. Primer foren els zigurats, les piràmides i la Torre de Babel, després les catedrals altíssimes i les cúpules immenses, i a finals de segle, els edificis de ferro, roblons i metall, que encara avui ens segueixen meravellant.
Ja sigui per raons religioses, socials o tecnològiques els homes sempre han mirat cap a munt, cap al cel, cap als núvols, aixecant edificis, gins i màquines per deixar de tocar de peus a terra.
Però malgrat tots els avenços tecnològics que com a espècie hem assolit, gratacels de somni a New York, Shanghai, Dubait, Kuala Lumpur i Hong Kong, la dimensió vertical encara se'ns escapa un xic.
Fins quan?

1 comentari:

betty boo ha dit...

Doncs... potser fins que toquem de peus a terra...?
A mi m'és que construir coses molt altes, el que m'agrada és volar ben amunt...
Hello!