2/7/09

escenografies de la deixadesa



La deixadesa, pel que heu pogut anar constant al llarg de la curta vida d'aquest blog, és una de les "virtuts" de l'home, bé, més que una virtut, una feblesa. Els indicis indiquen que som una espècie procliu a endagar projectes, accions, actes o muntatges que després, malauradament, negligirem o abandonarem a la seva sort, és a dir, a la seva degradació gradual i inevitable. El manteniment, en aquest país, és un aspecte que no es té mai en consideració; es veu que no ens pertoca, pertany a una altra mena de civilització o planeta.
Amb tot, cal dir, que a voltes, aquesta incuria que arrosseguem maldestrement per allí on passem, té una energia pròpia, fabulosa, amb la capacitat de reinventar-se. És aleshores, sortosament, que de la crisàlida de l'oblid
n'emergeix quelcom sublim, amb encant, gràcia i bellesa, amb sentit de la teatralitat inquestionables.

3 comentaris:

monroe ha dit...

La nostra cultura és la de la "inversió mal entesa", en un moment determinat i puntual en el temps. Després el manteniment, ho deixem a la sort de la naturalesa.
Ella ja es modificarà i es mantindrà sola. Altes cultures com per exemple l'anglesa, és al revés, és la cultura del "manteniment in ile tempore". Que vol dir, incoporar cada any i de manera interioritzada, la despesa anual en manteniment.

Nosaltres tenim marbre al terra i no el mantenim fins que està fet pols. Els tenen linoleum i cada any l'arreglen.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord!
Jo he viscut a Alemanya i en aquest aspecte també és un país modèlic, són els reis del manteniment!
Aquí esperem que es faci malbé...i ho refem tot de dalt a baix, en un malbaratament sense sentit, sí que és cert que això ens dóna alguna sorpresa creativa, però és bastant lamentable.

Jordi Soldevila ha dit...

Ei! Viviana!
Acabo de veure la teva aportació.
Ei, veig que també tens un blog.
Ja me l'apunto.
See you