que les nostres esteles
naveguen paral·leles
pel mar del món?
Avui som com dos vaixells
cavalcant damunt la mar
guarnida amb serrells
d'escuma blanca i riallera.
Quan miris enrere.
podràs veure els ports
on hem fondejat.
Del vaivé plàcid i suau
en podràs gaudir al matí
quan entri la calma.
A la tarda tempestes vindran
tanmateix, tal com arriben,
al vespre es marciran.
I sempre es dibuixaràmés enllà dels nostres ulls
un horitzó lluminós i infinit
oferint-nos el seu port immens
perquè hi poguem arrecerar
el futur que encara ha d'arribar.
Poema positiu per a la Monroe
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada