-Salut i alegria.
Jo só l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
Jo só l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
Tinc una estatura...!
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
Bé em faria trist
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai no s'esgarria.
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai no s'esgarria.
I en pena o en pompa,
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.
Poema de Miquel Bauçà
Escultura de l'exposició "Miquel Barceló (1983-2009)"
Caixaforum de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada