ara un peu,
després l'altre,
avui avanço
damunt del buit,
caminant per la corda
que em mena
des de l'ahir
vers l'infinit.
Avanço a passos petits
com una formiga
contemplant el futur
amunt i amb la cara ben alta
sense xarxa amiga
ni por a l'ensurt
com una formiga
contemplant el futur
amunt i amb la cara ben alta
sense xarxa amiga
ni por a l'ensurt
(Els sis darrers versos pertayen a "monroe")
2 comentaris:
avanço a passos petits
com una formiga
contemplant el futur
amunt i amb la cara ben alta
sense xarxa amiga
ni por a l'ensurt
Gràcies Monroe!!!
He afegit els teus versos als meus i ara formen una unitat
Publica un comentari a l'entrada