El cimbori de la catedral de Barcelona presenta dues parts ben diferenciades conseqüència directe de l'època en que es construïre, sempre utilitzant un llenguatge arquitectònic una mica passat de moda. Cal dir que l'arquitectura de l'edifici bé que ho demanava.
La primera i inferior, –a la fotografia, la part més ennegrida– fou construïda al 1430 seguint l'estil gòtic encara imperant al nostre país (a Itàlia, concretament a Florència, Brunelleschi estava construint la precursora de totes les cúpules d'occident, la cúpula de Santa Maria dei Fiore, construïda entre el 1420 i el 1436)
La segona, la superior, –a la fotografia, la part més llumniosa– fou dissenyat per l'arquitecte August Font i Carreres en un estil neogòtic molt elegant i es va portar a terme entre els anys 1906 i 1913 (Antoni Gaudí, ja havia construït una de les obres més innovadora de la seva carrera, la Casa Milà, "la Pedrera", construïda entre l'any 1906 i el 1910.)
Després de la recent restauració, l'interior del cimbori, auster i diàfan, permet que la llum penetri a l'interior de la nau central gòtica avui envellida per la humitat i el pas del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada