Les deixalles del poema
Avui plouen restes de la nostra migrada existència,
sense fer fressa, a càmera lenta, com morts.
Avui plouen objectes d'una realitat massa prosaica,
sense que ningú s'adoni de la seva dissort.
Matalassos suats i planxes rovellades
dels quals ningú se'n farà càrrec perquè els hem negligit.
Romandran immòbils mentre el món dona voltes,
massa ràpid, fins el final, sense sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada